Sancho d'Avila

CONCURS PÚBLIC PER A INCASÒL. 3e CLASSIFICAT

Sancho d'Àvila és una proposta d'edifici d'habitatge plurifamiliar en el barri del Poblenou de Barcelona, en una parcel·la poc mes gran de 400m2, trapezoidal, que respon a diverses trames urbanes superposades, i en la qual s'havien d'encaixar no sols habitatges, sinó locals, oficines i una sèrie de serveis comuns que fessin del lloc una fita rellevant en el barri. 

Amb accés per C/ Sancho d'Àvila, compta amb un accés secundari -més tranquil i més ben assolellat- pel pati d'illa; un lloc heretat d'una antiga fàbrica de galetes i obert a la ciutat gràcies a múltiples connexions amb altres parcel·la de l'illa. 

Considerem que forçar i naturalitzar una nova connexió amb el pati de poma era necessari, perquè a més de donar sentit a la geometria del terreny i recuperar la trama del Poblenou, establiria noves relacions entre veïns, usuaris i el propi edifici. 

Per aquests condicionants es van dedicar grans esforços al disseny dels espais comuns: oberts, lluminosos, connectats i a la vegada, íntims i identitaris.

El programa d'habitatge es desenvolupa a partir de la planta segona, ja que els baixos i la primera es reserven a l'activitat comercial, més vinculades a la ciutat. No obstant això, una gran terrassa, d'accés privatiu per als veïns, cedeix els seus metres edificables per a l'oci de la comunitat; aportant llum, vegetació i salut als seus habitants.

Cadascú dels habitatges compta amb una gran terrassa exterior, i un espai de filtre situat entre l'accés i l'interior,  reservant la privacitat pròpia de cada unitat, i a la vegada, garantint la ventilació creuada de totes elles. 

Malgrat la complexa geometria del lloc, una retícula estructural conformada amb elements prefabricats compon la distribució interior dels habitatges i dibuixa un sistema constructiu senzill i ràpidament executable. 

La totalitat de l'edifici es concep amb elements realitzats en taller i ensamblats a obra, com ara les peces de formigó reservades per a estructura i façanes; i aquelles metàl·liques per a fusteries i serralleries. Aquestes últimes adopten el característic color vermellós propi del maó i les construccions tradicionals del Poblenou, establint d'aquesta manera un nou vincle amb la memòria del lloc.

Realizat juntament amb en Manuel F. Catalina